LA TITELLA

 marioneta (óleo)
Suada i cansada, la titella,
esgotada de ser un mateix jo.
Buscant una plana callada,
per desfer-se dels embolics,
sense trencar els fils de la il·lusió.
Havent interpretat comedies i drames,
histories de suspens amb emoció,
es trobava tant esgotada,
que volia tornar-se i estar,
de nou, un res en pols.
Qui pot dir-me si la benaurança
està feta de pedra o cartro,
o es un troç de formatge
que s’amaga de una rateta,
quina la busca pels racons.
Sigui joia, falta de trampas,
esperant-nos aprop.
I dient-se la titella…
-si no ja planas m’estiro enlla,
en aquell raco,
necesito els fils del meu somni,
escanyar al cansanci,
repara la peça que sóc.
Costi  el que costi,
no tinc diners per pagar-ho.
Per més que valgui,
mai es paga en diners
el que ens omple de goig.
L’imperfecte, es va adonar que era perfecte,
al tenir prou botzins
d’aquella rebutjada imperfecció.
La titella ja descansava;
convertida en vent,
arrosegada, com pols.

318-omu G.S. (Bcn.)

Anuncios

¡ viva la comunicación !

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s