Ahir, vaig escollir creure com somni
el sofrir tan immens que sentia
al meu voltant,
(i és que la realitat pesava tant).
Ahir preferia estar adormit,
rebutjava obrir el ulls per contemplar
com el món s’oferia castrat d’il·lusions,
ple d’ales trencades i penya-segats.
Avui decideixo afrontar el que ve,
no perdre més el temps, somniant.
Avui m’aixeco atrevint-me,
deixo ja d’enganyar-me,
abandono ser un covard.
Em planto i dono la cara
resistint-me al pas injust i obligat,
que escup i maltracta
i fort empenta fent fora,
el benestar que guarnia
les vides d’uns quants.
318-omu G.S. (Bcn. 2014)
__________
(castellano)
Ayer, escogí creer como sueño
el sufrir tan inmenso que sentía
a mí alrededor,
(y es que la realidad pesaba tanto).
Ayer prefería estar dormido,
rechazaba abrir los ojos para contemplar
como el mundo se ofrecía castrado de ilusiones,
lleno de alas rotas y acantilados.
Hoy decido afrontar lo que viene,
no perder más el tiempo, soñando.
Hoy me levanto atreviéndome,
dejo ya de engañarme,
abandono ser un cobarde.
Me planto y doy la cara
resistiéndome al paso injusto y obligado,
que escupe y maltrata
y fuerte empuja echando,
el bienestar que guarnecía
las vidas de unos cuántos.
318-omu G.S. (Bcn. 2014)
«i és que la realitat pesava tant»
No deixo de sentir interiorment aquests mots. Deu ser el son.
😉
Me gustaMe gusta
El més fotut és adonar-se que tot el desastrós que passa té fàcil remei. Com pot ser que uns pocs puguin amb uns altres que són tants…
Me gustaMe gusta