Carta a un germà / Carta a un hermano

SANG

(I)

 

No hi ha foscor capaç

d’apagar per complet aquella vida,

que algun cop, gaudint de l’amor,

va obtindre el riure i l’alegria

llegint el dir savi del cor.

 

(II)

 

Arriben a ser tan altes les ones d’una vida,

que ens demanen prou coratge per nadar.

Arriben a ser tan calmes, (a estones),

les aigües de la vida,

que encisen a la pau

desfent guerres i boires

i al repòs ens fan besar.

 

***   ***

 

Només dir-te germà:

per més cecs i sords que caminem,

tard o aviat ens pertocarà veure i escoltar.

 

Ni les hores ni els vents

apareixen invisibles o muts,

idèntiques o inútils.

Mai esdevenen;

les hores: inflades pel mateix.

Els vents: bufant igual.

 

Jo vull dir-te, germà,

que té un final i un trajecte el principi

per poder dir-se tal.

Que les mitats són fruits dels extrems,

i així d’amplis els conceptes demostren;

quant d’unit està tot,

quant de junt i lligat.

(El dolç es dolç

darrera de tastar-se el salat.

Els contraposats estan a tocar).

  Sigue leyendo