http://www.divshare.com/flash/playlist?myId=6520652-b4d   "acoustic"_pendragon

 

Quan en el escoltar de un adeu sents un per sempre…el cor se t,arronsa fins el punt d,esclatar no volguen existir a les hores…els ulls s,inunden per llagrimes salades que rodolen esquitxant las sabates nues dels peus que ni trepitjen, insensibles al ser omplert per tant dolor.

 

Quan sens marxar ben lluny algu…el consol es muda sobint de roba sense trobar cap peça que li vingui de gust portar…s,estripen encenença las pagines escrites en el plaer de un compartir-ho tot…es desprenen les contradiccions de un viure tan consistent com ilusionat…no ja taulade que cobreixi de la tormenta.

 

Quan dius et vui sentin el abraç de la reciprocitat…no penses que al dema puguis deixar de estimar…no creus que la eternitat sigui capaç de candar res d,allo tant gran…els sentiments son tan forts que no els sents capas-hos de esvair-se per mai mes tornar-los ha tocar.

 

Quan dius adeu volguen-ho dir…comprens que jan raons que dicten les decisions…que el pes de lo que tens pesa menys que el pes de lo que vols…entenç la evidencia del circunstancial…saps que jan portes que es tancan al obrir-ne d,altres…adverteixes en el teu balco les branques que s,enreden dibuixan-lo, donan cent formes, te n,adones que tot cambia com llei de vida, que es aixi, que no es pot fer-hi res. 

 

Quan el adeu estar sense volguer-lo rebre…res torna a tindre el mateix sabor…et sents escupit el rostre, enfonsat en el desanim…trobes bruta la pell fins i tot despres de rentarla be…lo que era valua es devalua caien per el terra…la seguretat es torna esquerpa, cobard…et costa de aixeca el cap per veure el resta, et pesa…et retires cap en dintre tancant finestres…afligit no vols veure el que espera fora…a la llar se li aturen cada dia las paraules…les nits no esperan ja compendre als matins…es fuiten no troban-se ni els grans de cafe, ni el respall de dents, ni las sabatilles, es confon-en les tardors amb les aurores.