Perduri sempre fresc,
el record; un passat;
gràcies al seu parlar
gràfica diu la tinta.
Passat que reneix com llibre escrit,
i ple de racons i personatges
que atresoren veritats, explica.
Les vivències li regalen
grans ales al futur,
asseguren corriols
i alliberen camins,
a on després, tard o d’hora,
tots els homes, trobant-nos,
remarem junts cap endavant.
Agrairia que aquesta vida tingués a bé,
donar-los un gran cor i la virtut del seny,
als meus éssers propers, i també, a tots els altres.
***
Li agraeixo a la vida
la humitat complaent.
El desig humà i els jocs d’amants,
que repartint goig ens fan cridar
demanant esperança.
Agraït quedo a l’eternitat,
perquè va desfer el nus
que em retenia; com a llavor,
encara penjat o en les arrels,
o tal com sàvia, dintre del arbre.
Dono gràcies a l’aire
per cadascun dels glops
que, despertant del son,
porten pas i respir,
tant com brots eixerits
i la justa temprança.
Li agraeixo molt a la natura
que girés la clau dintre del pany
i obrint el ventre de l’univers
filés per mi un espai terrenal,
per com a home, donar la cara.
Aquí, jo, noucasat
amb el cel i la mar,
amb idíl·lics clavells
i amb rosers perfumats.
En rellegir el guió
aprenc a rebutjar;
tant els cops donats pels punys ferotges
com les idees i els pensaments
que aixecant les banderes incendien;
cremant la pau i portant tempestes.
Aquí em trobo torçant,
els punyals que clavant-se s’endinsen
travessant dolços cors per l’esquena,
i espases despietades
que esmicolen, fent malbé la terra.
Aquí em trobo; esborrant
amb la fresca netedat de l’aigua,
noves i antigues taques vermelles
taques plenes d’egoisme,
pròpies i alienes taques de sang.
318-omu G.S. (Bcn-2014)
____________
(castellano)
Perdure siempre fresco,
el recuerdo; un pasado;
gracias a su habla,
gráfica dice la tinta.
Pasado que renace como libro escrito,
y pleno de rincones y personajes
que atesoran verdades, explican.
Las vivencias le regalan
grandes alas al futuro,
aseguran sendas
y liberan caminos,
donde después, tarde o temprano,
todos los hombres, encontrándonos,
remaremos juntos hacia adelante.
Agradecería que esta vida tuviera a bien,
darles un gran corazón y la virtud de la cordura,
a mis seres cercanos, y también, a todos los otros.
***
Le agradezco a la vida
la humedad complaciente.
El deseo humano y los juegos de amantes,
que repartiendo gozo nos hacen gritar
pidiendo esperanza.
Agradecido quedo a la eternidad,
porque deshizo el nudo
que me retenía; como semilla,
todavía colgado o en las raíces,
o como sabia, dentro del árbol.
Doy gracias al aire
por cada uno de los tragos
que, despertando del sueño,
traen paso y respiro,
tanto como brotes vivarachos
y la justa templanza.
Le agradezco mucho a la naturaleza
que girara la llave dentro de la cerradura
y abriendo el vientre del universo
hilara para mí un espacio terrenal,
para como hombre, dar la cara.
Aquí, yo, recién casado
con el cielo y la mar,
con idílicos claveles
y con rosales perfumados.
Al releer el guión
aprendo a rechazar;
tanto los golpes dados por los puños feroces
como las ideas y los pensamientos
que levantando las banderas incendian;
quemando la paz y trayendo tormentas.
Aquí me encuentro torciendo,
los puñales que clavándose se adentran
atravesando dulces corazones por la espalda,
y espadas despiadadas
que desmenuzan, echando a perder la tierra.
Aquí me encuentro; borrando
con la fresca pulcritud del agua,
nuevas y antiguas manchas rojas
manchas llenas de egoísmo,
propias y ajenas manchas de sangre.
318-omu G.S. (Bcn-2014)