Més antiga que la llum per la qual veig;
la foscor; provant d’aclarir-se,
com a pare i com a mare
i sense ni tant sols tenir nom,
la foscor ja es gronxava.
Imaginava peixos, cavalls i ocells,
l’aigua dolça i la salada,
les pedres i les muntanyes,
els homes fent camí,
¡nus! enfront dels seus ulls,
i embolicant-ho tot com a regal
-immens i màgic- l’univers.
La foscor gaudia
de la seva pròpia i gran foscor
plena de res,
però en desprendre sentiments
va conquerir l’immensitat
així mostrant-se… il·luminada.
La foscor es va afanyar a esmolar
la intensitat dels colors.
Dissenyava eines;
miralls i tisores,
papers i pinzells,
arbres i teixits,
tenalles per agafar,
destrals per tallar,
timbals i martells;
preparava les eines
per construir cent i un mons
en disposar d’un art imparable.
Encara desconeixia,
del seu invent: aquells homes;
pecats i tradicions,
inferns i prohibicions,
paraules, lletres i dits contradient-se
en xisclar ben fort, les temptacions…
¡Encara no servia de metàfora!
Tan neta vestia la foscor
que feia realitat els seus anhels
en sentir el cant i trobar-se…
propera als àngels.
318-omu G.S. (bcn. 2014)
________
(castellano)
Más antigua que la luz por la cual veo;
la oscuridad; probando de aclararse,
como padre y como madre
y sin ni tan siquiera tener nombre,
la oscuridad ya se columpiaba.
Imaginaba peces, caballos y pájaros,
el agua dulce y la salada,
las piedras y las montañas,
los hombres haciendo camino,
¡desnudos! frente a sus ojos,
y envolviéndolo todo como regalo
-inmenso y mágico- el universo.
La oscuridad disfrutaba
de su propia y gran oscuridad
llena de nada,
pero al desprender sentimientos
conquistó la inmensidad
así mostrándose… iluminada.
La oscuridad se afanó a afilar
la intensidad de los colores.
Diseñaba herramientas;
espejos y tijeras,
papeles y pinceles,
árboles y tejidos,
tenazas para coger,
hachas para cortar,
tambores y martillos;
preparaba las herramientas
para construir cien y un mundos
al disponer de un arte imparable.
Todavía desconocía,
de su invento: aquellos hombres;
pecados y tradiciones,
infiernos y prohibiciones,
palabras, letras y dichos contradiciéndose
al chillar muy fuerte, las tentaciones…
¡Todavía no servía de metáfora!
Tan limpia vestía la oscuridad
que hacía realidad sus anhelos
al sentir el canto y encontrarse…
cercana a los ángeles.
318-omu G.S. (bcn. 2014)