Un cavall és l’espai…
i pujats damunt d’ell
trilions de realitats
acompanyades de fantasies
que salten i salten
fins a fer tombarelles.
Un cistell és l’espai…
i recollit dintre d’ell
el vol ample i seguit
de papallones.
Acordió:
Llum i ombres i foscor
allunyades del dol.
Un dia que en mostrar-se àgil
té la certesa de ser un gegant etern
que va perdre tot sentit del neguit
vingut per les presses.
Un cavall.
Un cistell.
I dintre. I damunt
més i més extensió;
animals antics
i homes nous.
Fum i aigua.
Gasos. Foc i Vapors.
Bombolles que suren vitals
sent un ball de planetes.
Quan un cavall crida genets…
Quan un cistell demana aliments…
és l’espai que cerca i remena remeis
i tot el que calla i dorm,
tenint veu, s’aixeca.
Deixant-se anar com il·lusió
promet i compleix i promet
l’espai convida a «sorpreses».
318-omu G.S (bcn. 2016)
(castellano)
Un caballo es el espacio…
y subidos encima de él
trillones de realidades
acompañadas de fantasías
que saltan y saltan
hasta hacer volteretas.
Un cesto es el espacio…
y recogido dentro de él
el vuelo ancho y seguido
de mariposas.
Acordeón:
Luz y sombras y oscuridad
alejadas del luto.
Un día que al mostrarse ágil
tiene la certeza de ser un gigante eterno
que perdió todo sentido de la angustia
venida por las prisas.
Un caballo.
Un cesto.
Y dentro. Y encima
más y más extensión;
animales antiguos
y hombres nuevos.
Humo y agua.
Gases. Fuego y Vapores.
Burbujas que flotan vitales
siendo un baile de planetas.
Cuando un caballo llama jinetes…
Cuando un cesto pide alimentos…
es el espacio que busca y remueve remedios
y todo lo que calla y duerme,
teniendo voz, se levanta.
Soltándose como ilusión
promete y cumple y promete
el espacio invita a «sorpresas».
318-omu G.S (bcn. 2016)