Unitat (tan sols una gota de cel) / Unidad (tan solo una gota de cielo)

camí del circ de Cotatuero (2)

Gallinero (parque nacional de Ordesa «Huesca»)

Segueixo el camí evadit del temps com a sentència.
Segueixo el camí -darrere teu.
Proper a la unitat quan és paraula completa-
Faig peu per descobrir el bosc que trepitjo
i en obrir la caixa de sorpreses
conec la immensitat que guardes dintre…
goso trobar-la.
M’assenyales a dalt i a baix;
precipicis allunyats de barreres,
racons a on volar
puc ser ocell!
i prades tranquil·les
a on s’exhaureixen les presses.
Em portes a tastar la teva fe;
a sentir-te per tot arreu,
inacabable i perllongant-te.
M’ajudes a desxifrar l’esclat de vida
que ens envolta i empenta
donant-nos energia i emoció:
xiscles, cants i friccions.
Llenguatges florits i salts prou’s,
com per, agraint el que vingués,
marxar cap endavant.
No hi ha deixalles:
Tot són mans;
treballant i esteses.
Tot són rostres; pregant,
demanant-nos fantasia,
desfets en mig del cel,
parlant plens de mímica,
o fets de llum -en tocar l’aigua, pintant-la

camí del circ de Cotatuero

o durament; com a roques,
aguantant la dolçor i força del vent,
sostenint l’alçada de les muntanyes.
Tot són veus repartint missatges i lliçons.
Tot és un tot replet de detalls profitosos
que ens porten a esbrinar el resultat.
Tot resulta esclarit en adonar-me que el resta
és un jo mateix que va escollir ser navegant:
Trossets de nosaltres.
Trossets escampats que ens esperen
a qualsevol hora per abraçar-nos.
En llegir el camí
tan sols trobo… caliu de germanor;
brases que, lluny de cremar,
parlen de comprensió mentre ens escalfen

318-omu G.S. (bcn. 2015)

camí del circ de Cotatuero (3)

cascadas del Cotatuero (Ordesa «Huesca»)

______
(castellano)

Sigo el camino evadido del tiempo como sentencia.
Sigo el camino -detrás tuyo.
Cercano a la unidad cuando es palabra completa-
Hago pie para descubrir el bosque que piso
y al abrir la caja de sorpresas
conozco la inmensidad que guardas dentro…
oso encontrarla.

Me señalas arriba y abajo;
precipicios alejados de barreras,
rincones donde volar
¡puedo ser pájaro!
y praderas tranquilas
donde se terminan las prisas.
Me llevas a probar tu fe;
a sentirte por todas partes,
inacabable y prolongándote.

Me ayudas a descifrar el estallido de vida
que nos rodea y empuja
dándonos energía y emoción:
chillidos, cantos y fricciones.
Lenguajes floridos y saltos suficientes,
como para, agradeciendo lo que viniera,
marchar hacia adelante.

No hay desperdicios:
Todo son manos;
trabajando y tendidas.
Todo son rostros; rogando,
pidiéndonos fantasía,
deshechos en medio del cielo,
hablando plenos de mímica,
o hechos de luz -al tocar el agua, pintándola
o duramente; como rocas,
aguantando la dulzura y fuerza del viento,
sosteniendo la altura de las montañas.
Todo son voces repartiendo mensajes y lecciones.
Todo es un todo repleto de detalles provechosos
que nos llevan a averiguar el resultado.

Todo resulta esclarecido al darme cuenta que el resto
es un yo mismo que escogió ser navegante:
Trocitos de nosotros.
Trocitos esparcidos que nos esperan
a cualquier hora para abrazarnos.

Al leer el camino
tan sólo encuentro… calor de hermandad;
brasas que, lejos de quemar,
hablan de comprensión mientras nos calientan.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

camí del circ de Cotatuero (4)

Des d’aquest curt i nostre temps / Desde este corto y nuestro tiempo

A més de ser endeví,
sóc juganer i imperfecte;
un cos, un cor i un pensament
que igual salta i corre ben despert,
com roda, carrer avall, perquè ensopega.
Resulto verge en tantes coses
que m’endinso en la consideració,
de qué desitjo i raono quan faig via
dins d’un infant novell;
a qui per tant que li queda per aprendre
sempre li restaran moviments.

Dono glops de vida
quedant-me bocabadat
davant de tanta i tanta grandesa;
pujo i baixo fent equilibris
entre el cel i l’esperit que gens no pesa
i els tocs contundents d’aquesta terra.

Gaudint del art que s’estén per la vida,
de les fulles i cada branca del arbre,
penjo com a fruit i em regal,
mentre xiulo en balancejar-me
i nuat el temps que vulgui voler-me,
busco la llum i m’entretinc.

318-omu G.S. (bcn. 2015)
__________

(castellano)

Además de ser adivino,
soy juguetón e imperfecto;
un cuerpo, un corazón y un pensamiento
que igual salta y corre muy despierto,
como rueda, calle abajo, porque tropieza.
Resulto virgen en tantas cosas
que me adentro en la consideración,
de que deseo y razono cuando hago vía
dentro de un niño novel;
a quién por tanto que le queda por aprender
siempre le restarán movimientos.

Doy tragos de vida
quedándome boquiabierto
ante tanta y tanta grandeza;
subo y bajo haciendo equilibrios
entre el cielo y el espíritu que nada pesa
y los toques contundentes de esta tierra.

Disfrutando del arte que se extiende por la vida,
de las hojas y cada rama del árbol,
cuelgo como fruto y me regalo,
mientras silbo al balancearme
y anudado el tiempo que quiera quererme,
busco la luz y me entretengo.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Per la gràcia de cadascun dels esglaons / Por la gracia de cada uno de los escalones

escalonesDubtar i dubtar.
Donar-li la volta al cop absolut.
Ajuntar i ajuntar.
Engrandir-nos en trobar semblances.
Patir i agrair l’equivocació.
Trobar pous després de treballar dur,
de suar i suar, recorrent una llarga via
fent caminada.
Trobar i ajuntar per prou dubtar.
Ensopegar i renéixer.
Reconeixent com igual d’importants
cadascun dels esglaons que conformen l’escala.

318-omu G.S. (bcn. 2015)
_______

(castellano)

Dudar y dudar.
Darle la vuelta al golpe absoluto.
Juntar y juntar.
Agrandarnos al encontrar parecidos.
Sufrir y agradecer la equivocación.
Encontrar pozos después de trabajar duro,
de sudar y sudar, recorriendo una larga vía
haciendo caminata.
Encontrar y juntar por bastante dudar.
Tropezar y renacer.
Reconociendo como igual de importantes
cada uno de los peldaños que conforman la escalera.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Premo: Elecció / Pulso: Elección

premo, elecció (alt camp)Em quedo amb elles
i les protegeixo
i les porto i les guardo:
Respostes de vida
que tiren endavant
desenteses de la controvèrsia,
que no perden el temps en cap qüestió
que li barrés el pas als principis elementals
i a la coherència.
Natura fora de classificacions.
Paraules i verbs de aquesta mateixa terra
que mai ens demana però sempre ens dóna.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

________
(castellano)

Me quedo con ellas
y las protejo
y las llevo y las guardo:
Respuestas de vida
que salen adelante
desentendidas de la controversia,
que no pierden el tiempo en ninguna cuestión
que le vallara el paso a los principios elementales
y a la coherencia.
Naturaleza fuera de clasificaciones.
Palabras y verbos de esta misma tierra
que nunca nos pide pero siempre nos da.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Tan lleuger com una ploma / Tan liviano como una pluma

tan lleuger com una ploma
Esmicolo interrogants
per desfer-me d’embolics:
matalàs,
coixí i llençols,
em demano una estona
per dormir;
vull descansar traient profit…
del matalàs,
dels llençols i del coixí.
I en despertar,
ja recuperades les forces perdudes,
enfrontar-me -només-
a les decisions que prenc
en cadascun dels meus passos;
sense pors que em facin la traveta,
amb l’atreviment capaç
de moure muntanyes
en proveir-se de judici.
Sense escuts i sense armes.
Saludant als companys de viatge
amb el cap alçat per l’honradesa
i la mirada al capdavant,
pregant per l’avanç,
com em va parir ma mare !
tot nu.

318-omu G.S. (bcn. 2014)
_______________

(castellano)

Desmenuzo interrogantes
para deshacerme de líos:
colchón,
almohada y sábanas,
me pido un rato
para dormir;
quiero descansar sacando provecho…
del colchón,
de las sábanas y de la almohada.
Y al despertar,
ya recuperadas las fuerzas perdidas,
enfrentarme -sólo-
a las decisiones que tomo
en cada uno de mis pasos;
sin miedos que me hagan la zancadilla,
con el atrevimiento capaz
de mover montañas
al proveerse de juicio.
Sin escudos y sin armas.
Saludando a los compañeros de viaje
con la cabeza levantada por la honradez
y la mirada al frente,
rogando por el avance,
¡ cómo me parió mi madre !
todo desnudo.

318-omu G.S. (bcn. 2014)

Fe

Parlo amb el no-res
i li demano el millor.
Parlo. Disposant de la credulitat
del fet que viu i ens escolta un mag
dins de l’invisible.
¿Serà potser aquest
aquell que alguns anomenen Déu
i mai es mostra però és omnipresent?
Una carpa. Un circ i un mag
que és tan eloqüent,
com per fer possible els meus desitjos
si pertoquessin per equilibrar
la balança que es mou des del temps
i resulta eterna i convida
  fins aconseguir multiplicar-ho tot.
Per una fe
que per ser meva mai m’és aliena…
Per una fe
que mou cels diferents
dins d’una mateixa terra.
Per una fe
i el meu esforç
i la meva ment
i les meves ideas.
Per una fe
i el meu cor
i els meus braços
i les meves cames.
Per una fe m’ha d’arribar:
Un trosset de felicitat
i una porció immensa de salut.
La glòria de ser un home
que gaudeix sense càrrecs ni corona.
El triomf del que perd el sentiment
de sentir-se perdut.
És una qüestió de fe
la que converteix
en aire net i aigua clara
el que fins a l’hora eren flames.

318-omu G.S (bcn. 2014)
___________

(castellano)

Hablo con la nada
y le pido lo mejor.
Hablo. Disponiendo de la credulidad
del hecho de que vive y nos escucha un mago
dentro del invisible.
¿Será quizás éste
aquel que algunos denominan Dios
y nunca se muestra pero es omnipresente?
Una carpa. Un circo y un mago
que es tan elocuente,
como para hacer posible mis deseos
si correspondieran para equilibrar
la balanza que se mueve desde el tiempo
y resulta eterna e invita
hasta conseguir multiplicarlo todo.
Por una fe
que por ser mía nunca me es extraña…
Por una fe
que mueve cielos diferentes
dentro de una misma tierra.
Por una fe
y mi esfuerzo
y mi mente
y mis ideas.
Por una fe
y mi corazón
y mis brazos
y mis piernas.
Por una fe me tiene que llegar:
Un trocito de felicidad
y una porción inmensa de salud.
La gloria de ser un hombre
que disfruta sin cargos ni corona.
El triunfo del que pierde el sentimiento
de sentirse perdido.
Es una cuestión de fe
la que convierte
en aire limpio y agua clara
lo que hasta esa hora eran llamas.

318-omu G.S (bcn. 2014)

Profeta de errades / Profeta de errores

profeta de errades
Escullo jugar a ser profeta,
ser-ho, riure i equivocar-me
i després d’adonar-me de quant erro…
tornar a riure i sumà més equivocacions.
¿Quina gràcia tindria
saber que és el que està per venir?
Desitjo sentir la bogeria
que em facilita reconèixe’m,
i al fer-ho, retrobar-me amb propers i estranys,
doncs som fills d’una mateixa existència
aquí reunits, per alguna raó i sense remei.

318-omu G.S. (bcn. 2014)
______________

profeta de errades 2

(castellano)

Escojo jugar a ser profeta,
serlo, reír y equivocarme
y después de darme cuenta de cuánto yerro…
volver a reír y sumar más equivocaciones.
¿Qué gracia tendría
saber que es lo que está por venir?
Deseo sentir la locura
que me facilita reconocerme,
y al hacerlo, reencontrarme con cercanos y extraños,
pues somos hijos de una misma existencia
aquí reunidos, por alguna razón y sin remedio.

318-omu G.S. (bcn. 2014)

D’oca a oca

de oca a oca

Demà, segur, seré cridat pel silenci
i la quietud demanarà la meva companyia.
Però, potser demà, rebutjaré l’oferta;
buscaré i trobaré i arribaré
a un lloc on es dispensin
veus amb nous abecedaris
i moviments que aquí encara
estan per inventar.
El meu avui és viu de cos
i algunes vegades buit d’esperit;
sé gaudir constantment del tacte,
mentre agafo o deixo de banda
l’instint essencial i els sentiments;
les arrels prolífiques del millor SÍ.
Després, mai esdevindré
tan sols com llum d’estel;
seré raó invisible,
un glop d’energia per prendre
que serà afegida
dintre de molts altres cossos
que sabent de mi em convidaran.

318-omu G.S. (bcn. 2014)

_____________
(castellano)

Mañana, seguro, seré llamado por el silencio
y la quietud pedirá mi compañía.
Pero, quizás mañana, rechazaré la oferta;
buscaré y encontraré y llegaré
a un lugar donde se dispensen
voces con nuevos abecedarios
y movimientos que aquí todavía
están por inventar.

Mi hoy es vivo de cuerpo
y algunas veces vacío de espíritu;
sé disfrutar constantemente del tacto,
mientras cojo o dejo de lado
el instinto esencial y los sentimientos;
las raíces prolíficas del mejor SÍ.

Después, nunca aconteceré
tan sólo como luz de estrella;
seré razón invisible,
un trago de energía para tomar
que será añadido
dentro de otros muchos cuerpos
que sabiendo de mí me invitarán.

318-omu G.S. (bcn. 2014)

Paraules de bosc / Palabras de bosque

paraules de bosc
Dins d’un bosc.
Trepitjo les fulles seques
i m’adono,
que en una hora o en altre,
cauré de l’arbre i arribaré…

Trepitjo les fulles
escampades damunt de la herba
escoltant com cruixen.
Contemplo que sobreviuen
després de desfer-se,
quan fan l’amor
amb l’aigua i la terra
de nou naixent.

El bosc em parla de la existència,
de troncs, d’animals i de pedres;
abraçats a la vida; donant-se petons.

318-omu G.S. (bcn.2014)

___________
(castellano)

Dentro de un bosque.
Piso las hojas secas
y me doy cuenta,
que en una hora o en otra,
caeré del árbol y llegaré…

Piso las hojas
esparcidas sobre la hierba
escuchando como crujen.
Contemplo que sobreviven
después de deshacerse,
cuando hacen el amor
con el agua y la tierra
de nuevo naciendo.

El bosque me habla de la existencia,
de troncos, de animales y de piedras;
abrazados a la vida; dándose besos.

318-omu G.S. (bcn. 2014)

Des d’un punt concèntric / Desde un punto concéntrico

des d'un punt...

Més enllà d’un poble,
d’un tros de terra productiva
i els seus beneficis,
d’un estat que pretengui
la revenja, el domini o la venjança.
Més enllà d’ideologies, escuts i banderes.
De missatges que a uns pocs enlairen
i a molts altres dobleguen.

És en allí que em trobo jo;
més enllà de…

Destapant secrets
i signant contractes de pau
davant de la meva pròpia memòria;
recolzat damunt de moltes notes d’amor
construint-me!

Escombrant la pols.
Recollint herbes curatives
fent mel!
Abraçant els arbres amb força.
Acaronant les fulles i l’escorça.
Olorant flors encara per néixer;
mastegant bocins d’aquell futur
que encara està per arribar.

Un plaer trobar i trobar-me
xiulant-li als caragols i a les formigues
i cantar aplegat amb els ocells.

Avui, aquí;
piulo,
volo,
i amb cura
preparo un niu;
em sento nou i jove,
puc ser lliure.

Escolto, del cel,
els vents i el silenci
-puny i pensaments-
m’adreço quan desitjo.
Contemplo els tants dissenys
que reparteixen els núvols;
infinits milers de cossos,
rostres i formes.

Em trobo…
Més enllà dels interessos
que emmanillen la felicitat fins a aturar-la,
en amagar, oblidant-se,
de les necessitats de tanta gent.

Avui, sento trobar-me
en el lloc adient,
dins d’un punt concèntric.

318-omu G.S. (bcn. 2014)
______________

(castellano)

Más allá de un pueblo,
de un trozo de tierra productiva
y sus beneficios,
de un estado que pretenda
la revancha, el dominio o la venganza.
Más allá de ideologías, escudos y banderas.
De mensajes que a unos pocos elevan
y a otros muchos doblan.

Es allí que me encuentro yo;
más allá de…

Destapando secretos
y firmando contratos de paz
ante mi propia memoria;
apoyado encima de muchas notas de amor
¡construyéndome!

Barriendo el polvo.
Recogiendo hierbas curativas
¡haciendo miel!
Abrazando los árboles con fuerza.
Mimando las hojas y la corteza.
Oliendo flores todavía por nacer;
masticando pedazos de aquel futuro
que todavía está para llegar.

Un placer encontrar y encontrarme
silbándole a los caracoles y a las hormigas
y cantar reunido con los pájaros.

Hoy, aquí;
pío,
vuelo,
y con cuidado
preparo un nido;
me siento nuevo y joven,
puedo ser libre.

Escucho, del cielo,
los vientos y el silencio
-puño y pensamientos-
me dirijo cuando deseo.
Contemplo los tantos diseños
que reparten las nubes;
infinitos miles de cuerpos,
rostros y formas.

Me encuentro…
Más allá de los intereses
que esposan la felicidad hasta pararla,
al esconder, olvidándose,
de las necesidades de tanta gente.

Hoy, siento encontrarme
en el lugar adecuado,
dentro de un punto concéntrico.

318-omu G.S. (bcn. 2014)