I més enllà, on espera un temps, un lloc, un nou tros de terra per conrear, on els sentits es renoven i el gust d’un anhel podria quedar cobert, així donant-li sentit al nostre què d’ocell i d’ales.
Som ocells. Sóc ocell fent camí per la terra i pel cel. Necessito boscos i espais per descobrir. Necessito la força del so, l’equilibri del pes i l’agradable olor d’aquest aire que convé per donar-nos autonomia, consciència i llibertat. Necessito reconèixer el valor de cadascuna de les branques que per tant florit va donar aquest arbre, com també necessito sentir quants més cants siguin possibles per enlairar-me i mai oblidar-me de volar.
Sóc ocell i, crec que en tindre ànima i esperit amagat sota les plomes, porto amb mi un toc d’àngel que em multiplica a l’hora de fer feina i somniar.
**
(castellano)
Y más allá, donde espera un tiempo, un lugar, un nuevo pedazo de tierra para cultivar, donde los sentidos se renuevan y el gusto de un anhelo podría quedar cubierto, así dándole sentido a nuestro qué de pájaro y de alas.
Somos pájaros. Soy pájaro haciendo camino por la tierra y por el cielo. Necesito bosques y espacios para descubrir. Necesito la fuerza del sonido, el equilibrio del peso y el agradable olor de este aire que conviene para darnos autonomía, consciencia y libertad. Necesito reconocer el valor de cada una de las ramas que, por tan florido, dio este árbol, como también necesito oír cuantos más cantos posibles sea que me ayuden a volar.
Soy pájaro y, creo que al tener alma y espíritu escondido bajo las plumas, llevo conmigo un toque de ángel que me multiplica a la hora de hacer trabajo y soñar.
