ADONAR-SE’N

flors de tardor
Flors de tardor que omplin tots els nostres racons vuits
donant-lis l’esperança que cal tindre sempre per estimar.
Escombrar les cendres del que no val la pena de guardar-ne,
sense deixar que es perdi l’intensitat d’un foc que mai s’apaga.
No patir angoixat per un present que encara no esta,
que no sabem si arribara saltant, per agafar-nos de sobte.
Tinc molt d’apendre, dolors que s’en van ja no son pena.
virtuts, portant-me la vida, jo les agafo, per no deixar-les marxar.
Tinc la certeça del somniador esperançat que res rebutxa, creient-ho possible,
de l’ocellet que esta boig, content al remoure les ales, en el seu trinar, al volar.
Resoldre insegures dubtes, en pagare deutes, estripare totes les carregues
les que porto desde l’inici, amb la primera petjada, desde el començar.
El que abans eren sorolls , avui abraçant-me son dolçes melodies
hi han cops que entenc la pau i l’armonia, em susurra, l’escolto,
i la sang que no em bullia, ara fa suquets i brous despertant-me.
Cuino una maca alegria, especiada amb l’olor dels teus cabells,
amb el color intens de la teva mirada, vida. Torno d’unes velles creuades.
Crec en el mateix nostre desti, igualment present, tan lluminos com fosc.
D’entre les gotes de pluja descobreixo, un cor de plata estampat, ple de rubies.
     3 fonts 
Anuncios

¡ viva la comunicación !

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s