La nena que balla estimant-me, que es gira contenta volguen ja arribar.
La nena, tambe ella algun cop trista, encara aixi recorda que l´espera el fang per moldejar.
La nena amb el bunyol que es menja conversa, descriu els seus desitjos, acordona sabates, neteja la llar.
La nena, sense tenir ales planeja, en el cor del seu home, procurant abonar.
La nena petita pero amb grandesa. La nena inmensa i sencera.
La nena arregla la cuina, fa les torrades, em don un peto al obrir la porta i al tancarla, quan entro i m’en vaig.
Te amables solucions, fa cas a la comprensio. botxina de rencories fa mobles de velles fustes.
Prent decisions, les ajusta encargolant-les. Explica contes de infants, donant-lis cos, fent-los realitat.
La nena no compte els dies, els viu. La nena ajuda a qui ho necessita, no trenca, repara. Creu en els mons de fades, abraça ben fort a qui l’estima sense volguer-la canviar.
La nena enfonsa les penes, il·lumina ho logic, nada com una nina…fa taronjada!, don vida, jugant va i s’amaga, bufant fa nevar.
Junt a ella la nit es fa dia, el dolor rep ganivetades.La platja esta relaxada, es condemna ho depre, ella posa ploma en els dits per poguer explicar.
La nena polinitza com una abella, importa les cures, trepitxa adobant.
Fins i tot el cavallet de l’artista es posa a trotar i parla una cistella ompler-te de pomes que somriuen rient i cantant.
Els estocs quan ets a prop seu no fan mal, encara que es clavin no puntxen, fan pesigolles, ni gota de sang.
Ella es seda, es dolça sindria. Fidel i captivadora, la nena mai vol estafar.
Com mestre ensenya l’eternitat del respecte. Et carrega d´agilitat, t´impulsa desprenent llaços de sinceritat.
La nena, tambe ella algun cop trista, encara aixi recorda que l´espera el fang per moldejar.
La nena amb el bunyol que es menja conversa, descriu els seus desitjos, acordona sabates, neteja la llar.
La nena, sense tenir ales planeja, en el cor del seu home, procurant abonar.
La nena petita pero amb grandesa. La nena inmensa i sencera.
La nena arregla la cuina, fa les torrades, em don un peto al obrir la porta i al tancarla, quan entro i m’en vaig.
Te amables solucions, fa cas a la comprensio. botxina de rencories fa mobles de velles fustes.
Prent decisions, les ajusta encargolant-les. Explica contes de infants, donant-lis cos, fent-los realitat.
La nena no compte els dies, els viu. La nena ajuda a qui ho necessita, no trenca, repara. Creu en els mons de fades, abraça ben fort a qui l’estima sense volguer-la canviar.
La nena enfonsa les penes, il·lumina ho logic, nada com una nina…fa taronjada!, don vida, jugant va i s’amaga, bufant fa nevar.
Junt a ella la nit es fa dia, el dolor rep ganivetades.La platja esta relaxada, es condemna ho depre, ella posa ploma en els dits per poguer explicar.
La nena polinitza com una abella, importa les cures, trepitxa adobant.
Fins i tot el cavallet de l’artista es posa a trotar i parla una cistella ompler-te de pomes que somriuen rient i cantant.
Els estocs quan ets a prop seu no fan mal, encara que es clavin no puntxen, fan pesigolles, ni gota de sang.
Ella es seda, es dolça sindria. Fidel i captivadora, la nena mai vol estafar.
Com mestre ensenya l’eternitat del respecte. Et carrega d´agilitat, t´impulsa desprenent llaços de sinceritat.
El respecte, com agulla que borda fent boniques espirals, no precisant cap didal. Vestida de respecte salta i balla la nena, amnesica de lluites i de mals, uns i altres s´esgoten amb aquesta musicalitat.
La nena es pruna, es mel, es tant tendre. Es la dona que rega l’horitzo proper, el d´aqui, el mateix que el d’enlla.
La nena es pruna, es mel, es tant tendre. Es la dona que rega l’horitzo proper, el d´aqui, el mateix que el d’enlla.
sabores de tierra 
Hola Oscar: Me encanto la Pintura,( Tela, Madera..) por lo demás, no entendi nada. Un besote.
Me gustaMe gusta