Trepitjo amb força la vida,
no espero cap sort per a demà.
Confio, tenint l’esperança,
de que apareixent el que arribi
ens procurarà creixement
i donarà l’abonament,
empenyerà a tots els que estem
un graó cap a endavant.
com mitjançant amables carícies
els racons del camí
com a mestres ensenyen.
Cops, indicant una adreça,
la destinació que s’ha de trobar.
Cops clars, assenyalant-nos
també allò que hem d’esborrar.
aquell salat que amaga una veritat,
mentre que la sonoritat d’un riure ens porta
l’alegria capaç de reparar tots els mals.
Vingui el que vingués…
hi ha raons que ni sabem,
el cuc ara és papallona,
abans, ell, s’arrossegava,
demà volarà pel blau del cel.
disposem de fang per modelar.
Tenim el moviment, la dualitat,
la llibertat d’escollir,
doncs triem judiciosament,
desfem embolics i no ens queixem.
disponemos de barro para moldear.
Tenemos el movimiento, la dualidad,
la libertad de escoger,
pues elijamos juiciosamente,
deshagamos líos y no nos quejemos.
aparegut des dels fets del passat,
explicant-nos on ha estat l’error,
exposant l’endevinalla encertada;
pot resultar autèntic rectificar.
aparecido desde los hechos del pasado,
explicándonos donde ha estado el error,
exponiendo la adivinanza acertada;
puede resultar auténtico rectificar.
L’actuació d’avui
ens donarà els fruits de matí.
Ai! Ai! Ai!
l’esforç o la gandulería
que mostrem avui,
retornarà com a collita erma
o com a rebost assortit
que ompli nostres panzas.
La actuación de hoy
nos dará los frutos de mañana.
Ay! Ay! Ay!
el esfuerzo o la gandulería
que mostremos hoy,
retornará como cosecha baldía
o como despensa surtida
que llene nuestras panzas.
Complaguts fem bona labor
després de cada idea,
mitjançant els actes i la nostra veu
podrem mossegar la poma desitjada.
Complacidos hagamos buena labor
tras cada idea,
mediante los actos y nuestra voz
podremos morder la manzana deseada.
de convertir els nostres somnis
en una meravellosa realitat
sense amagatalls ni maquillatges;
llaurada amb la millor voluntat.
de convertir nuestros sueños
en una maravillosa realidad
sin escondrijos ni maquillajes;
labrada con la mejor voluntad.
I si l’agudesa del present
amagués espurnes de màgia
capaces d’atorgar-nos
el futur volgut,
no creient com a impossible
palpar un tot de somriures
i deixant d’estar enfonsats.
escondiese chispas de magia
capaces de otorgarnos
el futuro querido,
no creyendo como imposible
palpar un todo de sonrisas
y dejando de estar hundidos.
un profit, una riquesa,
tirant fora a la incredulitat;
el pobre seria ric,
fins a la tristesa somriuria
i els buits desapareixerien,
desbordant des del got,
una humanitat amb saviesa,
ja conquerint
un infinit d’immensitat.
un provecho, una riqueza,
echando fuera a la incredulidad;
el pobre sería rico,
hasta la tristeza sonreiría
y los vacíos desaparecerían,
rebosando desde el vaso,
una humanidad con sabiduría,
ya conquistando
un infinito de inmensidad.
alçar-se en el paradís
no ser furtius del que pot ser
ni negar-nos mons de joia,
guanyar la fe, perdre la por,
fer de les cendres grans boscos
i del trist negre cremat,
brots d’homes mancats d’ombres.
levantarse en el paraíso,
no ser furtivos de lo que puede ser
ni negarnos mundos de joya,
ganar la fe, perder el miedo,
hacer de las cenizas grandes bosques
y del triste negro quemado,
brotes de hombres faltos de sombras.
A la casa, abans, només teva i meva
ara també corren, contents, els fills,
No és un cau on amagar-se,
és una llar que convida al millor,
i, com a tal, així s’ens ofereix la terra.
En la casa, antes, sólo tuya y mía
ahora también corren, contentos, los hijos,
No es una madriguera donde esconderse,
esun hogar que invita a lo mejor,
y, como tal, así se nos ofrece la tierra.
Com bombolla que levita;
plena de llum.
Com ploma planejant;
caient i gaudint, serena.
Regalant-nos el coneixement mes preuat:
que tots som valuosos per la vida.
Demostrant-nos
que aquesta vida es viu de ple
si ens deixem envair per tot.
llena de luz.
Cómo despluma planeando;
cayendo y disfrutando, serena.
Regalándonos el conocimiento mas preciado:
que todos somos valiosos para la vida.
Demostrándonos
que esta vida se vive de lleno
si nos dejamos invadir por todo.
Som un camí que s’estira i perllonga,
que ens porta i deixa
i porta i alça i continua.
Estem sent un tot seguit
sortit tant del pas enrera
com del pas que es donarà.
Somos un camino que se estira y prolonga,
que nos trae y deja
y trae y alza y continúa.
Estamos siendo un todo seguido
salido tanto del paso atrás
como del paso que se dará.