DE LA NIT AL DIA

 
 
No estic fet per competir amb ningu, no estic fet per lluita ni per trencar cadires, no estic fet per espera si de cop la remor de la mar o el so de un tro em vol explicar la rao del seu dia.
No estic fet per conquerir l,amor de princesas, no estic fet tant sols de desitjos ni de una part del cami, no vui ferros que matin ni que separin, em trobo repasant una compta, i no espero ni a la sort que potser em guarda el desti.
No m’en vui anar de creuades, ni negar-li a ningu la rao, no vui dir que tinc cap veritat absoluta, ni que fuigo per por del ahir fet dolor.
Sera que tinc una espina clavada, sera que no conta per mi, ni la destral que sentencia, ni l,esquerda que s-ho traga tot sense deixar-ho sortir. Tot surgeig, i estigui curvat, recta, de peu o tombat, no es maleja, se li pot treure profit.
Sera potser que estic fet per compendra tambe la part de uns altres que no comulgan amb mi, sera que no radicalitzo els fets fins el punt de ofegar ni ofegar-me, sera que hi apres a apendre tant dels dames, com del sol, de la lluna, de la terra o del riu.
Estic fet de botzins d,esperança, de ilusions sencillas, gens complexes, en que s’obren les finestres tancades i s’escolta…-bon dia!!!, cridat fort, un bon dia que voldria tindre en pau perden les ganes de destruir o de fugir.
Estic fet de franquesa, de pedres gastades, de eines llançades, de plors i de risas, del fresc i de la calor, del goix i del petir.
Estic fet de colors, de sabors, i d’olors, aqui amb un cos tinc vibracions.
Estic fet de mes de ho que es pot demostrar o compendre, estic fet casi segur de mesures de tot.
No m’enredis amb histories pasades, de segur tu saps que el avui matine es aixis, avanç d’entendre ja confusio, buscar raons sempre confon primer per despres donar la placidesa del descubert, l’identitat embrionaria no resulta facil de recordar.
El pot de mel s’acaba i sino s,en porta, tu no tens dolç per untar la torrada al aixecar-te del llit. El cos per si mateix, es com un pot vuit i a vegades resulta tindre podrit a dintre. Ja que neteixar-lo i omplirlo de caramels i llamineries que ens agradi de pendre. El cos per si mateix es tan sols un vehicle i com a tal ens porta, ens pot donar plaer i petiment, pero ja un mal portar una vida que va mes enlla de tan sols el cos, i aquesta es l’esencia del pot que ens ha de preocupar que estigui al nostre gust, per petir menys i disfrutar moltisim. Anem doncs a netejar el pot i a reomplir-lo amb allo que escollim digne d,estar.
Estic fet del que voldria tindre, del que vaig apendre i de ho que vaig deixar marxar o posei.
Soc un cec, que tropesant amb la foscor, caiguen en un pou va sortir d’ell, veien que del fosc es feia una llum fonentse i mollant la sort que tindria.
 
           

¡ viva la comunicación !

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s