Per la sang en regar el fetge:
els crits a destemps
i els cops agressius;
les ones més altes
i un vent que arrossega teulades
quan creua bufant.
Pel seny guardat en el cap:
els nombres adients
i els nusos ben fets;
paraules i lletres entre elles trenant-se,
obrint el si del diàleg,
a bones raons fent-lis costat.
Mentre la sang corri per dintre les venes,
i el somni perpetu es desentengui de mi;
serà abocada un corrent d’idees,
un munt d’invents estaran assolits.
Inesgotables, els pensaments i el seu engranatge,
afegiran nova vida des del meu cap.
El fetge es troba molt amagat.
El fetge, sorgeix des de dintre
i alça l’instint,
dóna corda als impulsos.
Em fa reconèixer, de l’home que sóc,
el primitiu i ferotge animal
que sota el raciocini es recull.
El fetge ens fa saltar.
D’imprevist… omple al reste de petons,
abraça impetuós i acarona;
com igual es gira sense pietat;
desgavella incontrolat
i tanta feina esmicola.
El cap remena les eines,
treballa i s’esforça.
I quan fila el seny tocant a la serenitat;
escull el millor pas;
tenint respostes ens ajuda.
318-omu G.S. (Bcn-2013)
***
(castellano)
Por la sangre al regar el hígado:
los gritos a destiempo
y los golpes agresivos;
las olas más altas
y un viento que arrastra tejados
cuando cruza soplando.
Por la cordura guardada en la cabeza:
los números adecuados
y los nudos bien hechos;
palabras y letras entre ellas trenzándose,
abriendo el sí del diálogo,
a buenas razones haciéndoles costado.
Mientras la sangre corra por dentro las venas,
y el sueño perpetuo se desentienda de mí;
será abocada una corriente de ideas,
un montón de inventos estarán logrados.
Inagotables, los pensamientos y su engranaje,
añadirán nueva vida desde mi cabeza.
El hígado se encuentra muy escondido.
El hígado, surge desde dentro
y alza al instinto,
da cuerda a los impulsos.
Me hace reconocer, del hombre que soy,
el primitivo y feroz animal
que bajo el raciocinio se recoge.
El hígado nos hace saltar.
De imprevisto… llena al resto de besos,
saluda impetuoso, abraza y mima;
cómo igual se gira sin piedad;
desordena incontrolado
y tanto trabajo desmenuza.
La cabeza remueve las herramientas,
trabaja y se esfuerza.
Y cuando hila la cordura tocando a la serenidad;
escoge el mejor paso;
teniendo respuestas nos ayuda.
318-omu G.S. (Bcn-2013)