Ser Déus: Passejar enamorats
creient possible moure el món.
Regalar a altres la lluna plena
o fer baixar d’una bufada
estels brillants.
Ser Déus: Assolir ser eterns
en estimar.
Aconseguir un immens espai
que mai s’esgota…
per jugar.
Som un nombre infinit
en endinsar-nos en l’amor…
Dolça veu que perdura.
Llum apagant un pou d’ombres
i un fil resistent
que arregla els mal cosits.
_________
Prop teu;
dintre d’un cinema,
enmig d’una tarda
d’erotisme i confidències,
sentint créixer la confiança
com tanmateix l’excitació.
Escoltant-nos el cor
i escrivint un bon vers
per afegir-li al poema.
Sense llums que ens distreguin
d’acaronar-nos la pell,
fent rodar els dits,
gaudint del tacte,
descobrint el plaer;
banyant-nos en les nostres olors
i omplint de gemecs
la darrera filera de la sala.
Prop teu;
relliscant i gronxant-nos
damunt del sofà de la llar.
Fent de dos sols un cos,
en estar tan lligats
que ni parlen les hores.
O seguts i arrapats,
sobre un fred esglaó
que esperant-nos al carrer
donava forma a l’escala;
llegint-nos el mirar ens enlairem
fins a tocar el blau del cel,
fent servir un vell llenguatge
que equival a un gelat
que per mai s’acaba.
Prop teu;
agafant-nos les mans
compartim pensaments,
i dibuixem el futur
més enllà de paraules.
De cert ens sabem, homes
atrapats al curt temps,
que contat com a anys
aviat rovella els cossos;
finalitzant-se el ball,
parant la inoblidable dansa.
318-omu G.S. (Bcn-2014)
_________
(castellano)
Ser Dioses: Pasear enamorados
creyendo posible mover el mundo.
Regalar a otros la luna llena
o hacer bajar de un soplo
estrellas brillantes.
Ser Dioses: Lograr ser eternos
al amar.
Conseguir un inmenso espacio
que nunca se agota…
para jugar.
Somos un número infinito
al adentrarnos en el amor…
Dulce voz que perdura.
Luz apagando un pozo de sombras
y un hilo resistente
que arregla los mal cosidos.
_________
Cerca tuyo;
dentro de un cine,
en medio de una tarde
de erotismo y confidencias,
sintiendo crecer la confianza
como aun así la excitación.
Escuchándonos el corazón
y escribiendo un buen verso
para añadirle al poema.
Sin luces que nos distraigan
de mimarnos la piel,
haciendo rodar los dedos,
disfrutando del tacto,
descubriendo el placer;
bañándonos en nuestros olores
y llenando de gemidos
la última hilera de la sala.
Cerca tuyo;
resbalando y columpiándonos
encima del sofá del hogar.
Haciendo de dos sólo un cuerpo,
al estar tan ligados
que ni hablan las horas.
O sentados i agarrados,
sobre un frío peldaño
que esperándonos en la calle
daba forma a la escalera;
leyéndonos el mirar nos elevamos
hasta tocar el azul del cielo;
usando un viejo lenguaje
que equivale, a un helado
que por nunca se acaba.
Cerca tuyo;
cogiéndonos las manos
compartimos pensamientos,
y dibujamos el futuro
más allá de palabras.
De cierto nos sabemos, hombres
atrapados al corto tiempo,
que contado como años
pronto enmohece los cuerpos;
finalizándose el baile,
parando la inolvidable danza.
318-omu G.S. (Bcn-2014)