«Per gaudir de l’immensitat
tinc que demostrar-te fidelitat…
Cor: Amor… Amor… Amor,
mai disposaré de prou dits
per contar les edificacions
vingudes per les teves venes.»
Estimar…
Estimar sempre quan fem,
oblidant raons buides i desitjos que comportin,
patiment, incertesa, desídia i epitafi.
Enlairar-nos en l,estimar…
I fins i tot les nits més fosques enlluernar-nos:
Quedar embolicades amb una llum esclaridora
que es desentén, de totes, totes,
d’interessos que vesteixen
mentides plenes de disfresses,
mentides que passegen envoltades
de somriures falsos
que enrevesen la veritat.
Estimar des de l’arrel!
perquè creixin brots
i naixin flors
i surtin fruits,
dintre d’aquest arbre
que convida als essers
a nous respirs.
Estimar,
trencant-li la cintura
al pes variable de les circumstàncies;
i així fent, obtenir la guia
que només suporta
la tinta d’un cor
per escriure «endavant».
Establir-nos en un temps on mai manquin
ni els somnis de quan nens,
ni els somnis, ni la fe;
perquè estimant coneixem
que no existeix res que viatge, etern,
impedit de canviar.
318-omu G.S. (bcn. 2017)
(castellano)
«Para disfrutar de la inmensidad
tengo que demostrate fidelidad…
Corazón: Amor… Amor… Amor,
nunca dispondré de suficientes dedos
para contabilizar las edificaciones
llegadas por tus venas.»
Amar…
Siempre amar cuándo hacemos,
olvidando razones vacías y deseos que comporten,
sufrimiento, incerteza, desidia y epitafio.
Alzarnos en el amar…
Y hasta las noches más oscuras deslumbrarnos:
Quedar envueltas con una luz esclarecedora
que se desentiende, por completo,
de intereses que visten
mentiras llenas de disfraces,
mentiras que pasean envueltas
de sonrisas falsas
que enrevesan la verdad.
¡Amar desde la raíz!.
Para que crezcan brotes
y nazcan flores
y aparezcan frutos
dentro de este árbol
que invita a los seres
a nuevos respiros.
Amar y Amar…
Rompiéndole la cintura
al peso variable de las circunstancias.
Amar y obtener la guía
que solamente soporta
la tinta de un corazón
para escribir «adelante».
Establecernos en un tiempo donde nunca falten
ni los sueños de cuándo niños,
ni los sueños, ni la fe;
porque amando sabemos
que no existe nada que viaje, eterno,
impedido de cambiar.
318-omu G.S. (bcn. 2017)A