Des d’aquest curt i nostre temps / Desde este corto y nuestro tiempo

A més de ser endeví,
sóc juganer i imperfecte;
un cos, un cor i un pensament
que igual salta i corre ben despert,
com roda, carrer avall, perquè ensopega.
Resulto verge en tantes coses
que m’endinso en la consideració,
de qué desitjo i raono quan faig via
dins d’un infant novell;
a qui per tant que li queda per aprendre
sempre li restaran moviments.

Dono glops de vida
quedant-me bocabadat
davant de tanta i tanta grandesa;
pujo i baixo fent equilibris
entre el cel i l’esperit que gens no pesa
i els tocs contundents d’aquesta terra.

Gaudint del art que s’estén per la vida,
de les fulles i cada branca del arbre,
penjo com a fruit i em regal,
mentre xiulo en balancejar-me
i nuat el temps que vulgui voler-me,
busco la llum i m’entretinc.

318-omu G.S. (bcn. 2015)
__________

(castellano)

Además de ser adivino,
soy juguetón e imperfecto;
un cuerpo, un corazón y un pensamiento
que igual salta y corre muy despierto,
como rueda, calle abajo, porque tropieza.
Resulto virgen en tantas cosas
que me adentro en la consideración,
de que deseo y razono cuando hago vía
dentro de un niño novel;
a quién por tanto que le queda por aprender
siempre le restarán movimientos.

Doy tragos de vida
quedándome boquiabierto
ante tanta y tanta grandeza;
subo y bajo haciendo equilibrios
entre el cielo y el espíritu que nada pesa
y los toques contundentes de esta tierra.

Disfrutando del arte que se extiende por la vida,
de las hojas y cada rama del árbol,
cuelgo como fruto y me regalo,
mientras silbo al balancearme
y anudado el tiempo que quiera quererme,
busco la luz y me entretengo.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Més fort que formigó i maons / Más fuerte que hormigón y ladrillos

més fort que formigó i maons

Ciutats fosques vomiten llum.
Pedres apilades que enlluernen als somnàmbuls
mentre escanyen un grapat de cors.
Veus demanant aigua i colors
que acaben per beure lleixiu
mentre escullen un seguit de parèntesi
i interrogants dins de les ombres.
Desert àrid. Trepitjades adolorides.
Dunes altes que s’estiren com desert.
Empremtes perdudes i plors.
Pell cremada damunt les dunes
que eren antic verger.
Agafant-se de la mà…
¡Condició humana i contradicció!
Natura contra natura.
Natura contra natura. Sigue leyendo

Per la gràcia de cadascun dels esglaons / Por la gracia de cada uno de los escalones

escalonesDubtar i dubtar.
Donar-li la volta al cop absolut.
Ajuntar i ajuntar.
Engrandir-nos en trobar semblances.
Patir i agrair l’equivocació.
Trobar pous després de treballar dur,
de suar i suar, recorrent una llarga via
fent caminada.
Trobar i ajuntar per prou dubtar.
Ensopegar i renéixer.
Reconeixent com igual d’importants
cadascun dels esglaons que conformen l’escala.

318-omu G.S. (bcn. 2015)
_______

(castellano)

Dudar y dudar.
Darle la vuelta al golpe absoluto.
Juntar y juntar.
Agrandarnos al encontrar parecidos.
Sufrir y agradecer la equivocación.
Encontrar pozos después de trabajar duro,
de sudar y sudar, recorriendo una larga vía
haciendo caminata.
Encontrar y juntar por bastante dudar.
Tropezar y renacer.
Reconociendo como igual de importantes
cada uno de los peldaños que conforman la escalera.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Premo: Elecció / Pulso: Elección

premo, elecció (alt camp)Em quedo amb elles
i les protegeixo
i les porto i les guardo:
Respostes de vida
que tiren endavant
desenteses de la controvèrsia,
que no perden el temps en cap qüestió
que li barrés el pas als principis elementals
i a la coherència.
Natura fora de classificacions.
Paraules i verbs de aquesta mateixa terra
que mai ens demana però sempre ens dóna.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

________
(castellano)

Me quedo con ellas
y las protejo
y las llevo y las guardo:
Respuestas de vida
que salen adelante
desentendidas de la controversia,
que no pierden el tiempo en ninguna cuestión
que le vallara el paso a los principios elementales
y a la coherencia.
Naturaleza fuera de clasificaciones.
Palabras y verbos de esta misma tierra
que nunca nos pide pero siempre nos da.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Endinsat en el joc / Adentrado en el juego

joc és camí(I)
Fitxa d’un joc
que en si mateixa és un joc
atraient però sense manual.
Fitxa que omplint espais buits
els hi dóna sentit,
que regala i necessita
escales i atreviment,
mans, xarxes i afició,
atenció i complements
que la facin avançar posicions
per tal de aprendre
tant a perdre com a guanyar
a viure la partida ! Sigue leyendo

Nous conqueridors / Nuevos conquistadores

NOUS CONQUERIDORSPolítica d’estats:
ball de bastons
fet amb joc de paraules.
Imatges escollides i primmirades
proposant els millors rostres
per seduir quan pertoqui
posar les paperetes.
Formes i vestits
estudiades i elegants
servits per portar fins al fi
cadascun dels tants enganys.
Poques veritats,
gens de rubor i molta merda.
Polítics ejecutant malament la seva feina
per resoldre’s el avenir.
Lleis a mitges,
a propòsit, inacabades,
que donen pas a un seguit de robatoris,
a profitoses fuites de capital;
a saltar-se els prohibits
davant de penes insignificants;
de poc pesar i minsa durada.
Burocràcia política
arrapada a la hipocresia extrema:
Beneficis sense límits.
Èxit vomitiu i diners aconseguits
darrera de delictes de guant blanc;
d’estafes i concessions a tant per cent
i manipulació de dades.
Política d’estat:
Discursos i gestos ben mesurats.
Amagar la roba bruta
al mateix temps que cada dia
les llars dels ciutadans s’omplen
de desordre i aquell pudor penetrant
que a molts porta fins a la bogeria.
Política perfecta per extorquir,
i escopir, sense vergonya, damunt dels febles.
Polítics ensinistrats
per girar cua quan convingui
i mirar cap a un altre costat,
desentenent-se de ser culpables
Polítics i partits
-tant es val de quina banda-
doncs tots acaben
podrits i esgarrapant,
sent una repetició del poder indesitjable,
que malmet de nosaltres la confiança.
Personatges escollits pels ciutadans
que fan feina
mirant pels interessos de les privades.
Que engabiant al seu poble,
converteixen tantes llars polides
només que en quadres,
demostrant -al no preveure el futur-
la seva poca saviesa i el seu important egoisme;
una detestable i miserable ignorància.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

___________
(castellano)

Política de estados:
baile de bastones
hecho con juego de palabras.
Imágenes escogidas y remiradas
proponiendo los mejores rostros
para seducir cuando corresponda
poner las papeletas.
Formas y vestidos
estudiadas y elegantes
servidos para llevar hasta el fin
cada uno de los tantos engaños.
Pocas verdades,
nada de rubor y mucha mierda.
Políticos ejecutando mal su trabajo
para resolverse el porvenir.
Leyes a medias,
a propósito, inacabadas,
que dan paso a un seguido de robos
y provechosos escapes de capital;
a saltarse los prohibidos
ante penas insignificantes;
de poco pesar y escasa duración.
Burocracia política
agarrada a la hipocresía extrema:
Beneficios sin límites.
Éxito vomitivo y dinero conseguido
detrás de delitos de guante blanco;
de estafas y concesiones a tanto por ciento
y manipulación de datos.
Política de estado:
Discursos y gestos bien medidos.
Esconder la ropa sucia
al mismo tiempo que cada día
los hogares de los ciudadanos se llenan
de desorden y aquel hedor penetrante
que a muchos lleva hasta la locura.
Política perfecta para extorsionar,
y escupir, sin vergüenza, sobre los débiles.
Políticos adiestrados
para girar cola cuando convenga
y mirar hacia otro lado,
desentendiéndose de ser culpables
Políticos y partidos
-tanto se vale de qué banda-
pues todos acaban
pudridos y arañando,
siendo una repetición del poder indeseable,
que malogra de nosotros la confianza.
Personajes escogidos por los ciudadanos
que hacen trabajo
mirando por los intereses de las privadas.
Que enjaulando a su pueblo,
convierten tantos hogares pulcros
nada más que en cuadras,
demostrando -al no prever el futuro-
su poca sabiduría y su enorme egoísmo,
una detestable y miserable ignorancia.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Tan lleuger com una ploma / Tan liviano como una pluma

tan lleuger com una ploma
Esmicolo interrogants
per desfer-me d’embolics:
matalàs,
coixí i llençols,
em demano una estona
per dormir;
vull descansar traient profit…
del matalàs,
dels llençols i del coixí.
I en despertar,
ja recuperades les forces perdudes,
enfrontar-me -només-
a les decisions que prenc
en cadascun dels meus passos;
sense pors que em facin la traveta,
amb l’atreviment capaç
de moure muntanyes
en proveir-se de judici.
Sense escuts i sense armes.
Saludant als companys de viatge
amb el cap alçat per l’honradesa
i la mirada al capdavant,
pregant per l’avanç,
com em va parir ma mare !
tot nu.

318-omu G.S. (bcn. 2014)
_______________

(castellano)

Desmenuzo interrogantes
para deshacerme de líos:
colchón,
almohada y sábanas,
me pido un rato
para dormir;
quiero descansar sacando provecho…
del colchón,
de las sábanas y de la almohada.
Y al despertar,
ya recuperadas las fuerzas perdidas,
enfrentarme -sólo-
a las decisiones que tomo
en cada uno de mis pasos;
sin miedos que me hagan la zancadilla,
con el atrevimiento capaz
de mover montañas
al proveerse de juicio.
Sin escudos y sin armas.
Saludando a los compañeros de viaje
con la cabeza levantada por la honradez
y la mirada al frente,
rogando por el avance,
¡ cómo me parió mi madre !
todo desnudo.

318-omu G.S. (bcn. 2014)

Paraules / Palabras

paraules
Les paraules comuniquen.
Entre vocals i consonants
sortides gràcies als pulmons i a l’aire,
o també dibuixades; dient com lletres.
Les paraules guareixen,
arriben a ser medicina
que als cors o a les ànimes
màgicament recuperen
tornant-les fortes i fermes.
Les paraules enverinen,
hi ha cops que son ganivet
que donant trau i dolor
exhaureixen la vida;
esdevenint com arsènic o cicuta.
Les paraules instrueixen
recolzant-se en la saviesa;
tanmateix fan servir
la veu i la llana del be
com piulen mentre trenen nius
musicant i sent ocells,
o udolen i esgarrapen, feres,
semblant una gossada famolenca de llops.
Marxen a dos peus;
complicades o lleugeres,
insípides o saboroses;
toquen el tambor mullant la tinta
o instrumenten amb les cordes dels homes;
ensenyant les tantes cares:
del que intuïm,
del que toquem
del que sentim.
Elles ens parlen
d’un món lliure ofert
com a paradís i per descans,
o travat per lluites inútils
i pors que ens arronsen,
un món d’ofecs i de respirs,
ple de mans que s’estenen
i abraços i rises,
de contrastos, de polsos i debat,
de gel i de sofre.
On ja sigui anant al pas,
al trot o al galop,
ens ha tocat viure…
minut darrere minut.
El mateix món
que inflant-se es desplega;
com un joc, imparable!
oferint-nos el moviment germanat
de tantes llums com de tantes ombres;
el plor del cel i el cant del sol
i al mig, nosaltres; decidint,
sense més remei que anar cap a endavant
i fer camí.

318-omu G.S. (bcn. 2014)
______________

(castellano)

Las palabras comunican.
Entre vocales y consonantes
salidas gracias a los pulmones y al aire,
o también dibujadas; diciendo como letras.
Las palabras curan,
llegan a ser medicina
que a los corazones o a las almas
mágicamente recuperan
volviéndolas fuertes y firmes.
Las palabras envenenan,
hay ocasiones en que son cuchillo
que dando incisión y dolor
agotan por completo la vida;
aconteciendo como arsénico o cicuta.
Las palabras instruyen
apoyándose en la sabiduría;
igualmente usan
la voz y la lana del cordero
como pían mientras trenzan nidos
musicando y siendo pájaros,
o aullan y arañan, fieras,
pareciendo una jauría hambrienta de lobos.
Marchan a dos pies;
pesadas o ligeras,
insípidas o sabrosas;
tocan el tambor mojando la tinta
o instrumentan con las cuerdas de los hombres;
enseñando las tantas caras:
de lo que intuimos,
de lo que tocamos
de lo que sentimos.
Ellas nos hablan
de un mundo libre ofrecido;
como paraíso; para gozo y descanso,
o trabado por luchas inutiles
y miedos que nos encogen,
un mundo de ahogos y de respiros,
lleno de manos que se extienden
y abrazos y risas,
de contrastes, pulsos y debate,
de hielo y de azufre.
Donde ya sea, yendo al paso,
al trote o al galope,
nos ha tocado vivir…
minuto detrás de minuto.
El mismo mundo
que hinchándose se despliega;
como un juego ¡ imparable !
ofreciéndonos el movimiento hermanado
de tantas luces como de tantas sombras;
el llanto del cielo y el canto del sol
y en medio, nosotros; decidiendo,
sin más remedio que ir hacia adelante
y hacer camino.

318-omu G.S. (bcn. 2014)

Fe

Parlo amb el no-res
i li demano el millor.
Parlo. Disposant de la credulitat
del fet que viu i ens escolta un mag
dins de l’invisible.
¿Serà potser aquest
aquell que alguns anomenen Déu
i mai es mostra però és omnipresent?
Una carpa. Un circ i un mag
que és tan eloqüent,
com per fer possible els meus desitjos
si pertoquessin per equilibrar
la balança que es mou des del temps
i resulta eterna i convida
  fins aconseguir multiplicar-ho tot.
Per una fe
que per ser meva mai m’és aliena…
Per una fe
que mou cels diferents
dins d’una mateixa terra.
Per una fe
i el meu esforç
i la meva ment
i les meves ideas.
Per una fe
i el meu cor
i els meus braços
i les meves cames.
Per una fe m’ha d’arribar:
Un trosset de felicitat
i una porció immensa de salut.
La glòria de ser un home
que gaudeix sense càrrecs ni corona.
El triomf del que perd el sentiment
de sentir-se perdut.
És una qüestió de fe
la que converteix
en aire net i aigua clara
el que fins a l’hora eren flames.

318-omu G.S (bcn. 2014)
___________

(castellano)

Hablo con la nada
y le pido lo mejor.
Hablo. Disponiendo de la credulidad
del hecho de que vive y nos escucha un mago
dentro del invisible.
¿Será quizás éste
aquel que algunos denominan Dios
y nunca se muestra pero es omnipresente?
Una carpa. Un circo y un mago
que es tan elocuente,
como para hacer posible mis deseos
si correspondieran para equilibrar
la balanza que se mueve desde el tiempo
y resulta eterna e invita
hasta conseguir multiplicarlo todo.
Por una fe
que por ser mía nunca me es extraña…
Por una fe
que mueve cielos diferentes
dentro de una misma tierra.
Por una fe
y mi esfuerzo
y mi mente
y mis ideas.
Por una fe
y mi corazón
y mis brazos
y mis piernas.
Por una fe me tiene que llegar:
Un trocito de felicidad
y una porción inmensa de salud.
La gloria de ser un hombre
que disfruta sin cargos ni corona.
El triunfo del que pierde el sentimiento
de sentirse perdido.
Es una cuestión de fe
la que convierte
en aire limpio y agua clara
lo que hasta esa hora eran llamas.

318-omu G.S (bcn. 2014)

Profeta de errades / Profeta de errores

profeta de errades
Escullo jugar a ser profeta,
ser-ho, riure i equivocar-me
i després d’adonar-me de quant erro…
tornar a riure i sumà més equivocacions.
¿Quina gràcia tindria
saber que és el que està per venir?
Desitjo sentir la bogeria
que em facilita reconèixe’m,
i al fer-ho, retrobar-me amb propers i estranys,
doncs som fills d’una mateixa existència
aquí reunits, per alguna raó i sense remei.

318-omu G.S. (bcn. 2014)
______________

profeta de errades 2

(castellano)

Escojo jugar a ser profeta,
serlo, reír y equivocarme
y después de darme cuenta de cuánto yerro…
volver a reír y sumar más equivocaciones.
¿Qué gracia tendría
saber que es lo que está por venir?
Deseo sentir la locura
que me facilita reconocerme,
y al hacerlo, reencontrarme con cercanos y extraños,
pues somos hijos de una misma existencia
aquí reunidos, por alguna razón y sin remedio.

318-omu G.S. (bcn. 2014)