Per vestit com home / Por vestido como hombre

marismas (dibuix)

T’estimo
amb cos d’home
i seny de boig;
posant damunt del taulell
un cor obert
capaç de perdonar
l’imperdonable.

T’estimo.
Saber-te univers,
bosc, fada i lliçó.
Conqueridora pacífica
oblidada de corones,
vestimentes luxoses,
titelles i castells.
Alquimista
que torna ploma el plom
i arrebossa el ferro,
que converteix en cant els xiscles
i unta de mel tot est món
que rodola agre i amarg
escopint i afinant pors.

Estimar les teves deus «per sempre»,
incloent les herbes enredades
que sostens sent dona volguda,
ésser imperfecte.
I aquest «per sempre»
acomodat
damunt del gest canviant d’una papallona;
dins del ball de l’infinit
demanant més i més prorrogues.

318-omu G.S. (bcn. 2015)
____________

(castellano)

Te amo
con cuerpo de hombre
y cordura de loco;
poniendo sobre el mostrador
un corazón abierto
capaz de perdonar
lo imperdonable.

Te amo.
Saberte universo,
bosque, hada y lección.
Conquistadora pacífica
olvidada de coronas,
vestimentas lujosas,
títeres y castillos.
Alquimista
que vuelve pluma el plomo
y enluce el hierro,
que convierte en canto los chillidos
y unta de miel todo este mundo
que rueda agrio y amargo
escupiendo y afinando miedos.

Amar tus manantiales «por siempre»,
incluyendo las hierbas enredadas
que sostienes siendo mujer querida
y ser imperfecto.
Y este «por siempre
acomodado
sobre el gesto cambiante de una mariposa;
dentro del baile del infinito
pidiendo más y más prorrogas.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Pertot arreu / Por todas partes

http://www.youtube.com/watch?v=T8c93uZhqxY

Trobo el teu nom escrit inesborrablement dintre de la fusta, quan aquesta ensenya les seves eines com a mestra del llenguatge:
Quan sent tronc que escalfa i cuina, sent llenya cremada, no ha dit encara la seva última paraula; tronc que es perllonga dintre d’altres vides, en un petit racó de la llar o donant-li el punt de torrat o bullit als aliments que esperen repartits damunt de la taula.
Quan es flama que, convertint-se en espurnes, insisteix en conquerir un trosset de cel per, formant part del firmament, regalar-li llum i somnis als nostres ulls i imaginació al pensament.
Quan… com fum viatger, anhela conèixer el que ara està i el que abans era, i els perquè i els com i els quan que omplen els prestatges i els armaris del rebost. Fum que marxa i dòna voltes assemblant-se a qualsevol infant mogut que mai s’atura en ser vital i inquiet, que porta la clau del demà guardada dins d’una butxaca.

Trobar-te repartit dins de l’aigua jugant a ser peix i reflex, estimant la profunditat tant com la claror, creient en un matí encreuat amb les millors coincidències.
Trobar-te dins de l’aigua, quan jo m’oblido de nedar… com escorça de surera carregada de puresa, traient les teves mans i no permetent que jo m’enfonsi.

Trobar-te estès; com a rostres imaginats, fins i tot donant sentiment i diàleg a la inmutabilitat aparent de les mateixes pedres callades.

Trobo el teu nom dintre d’un alfabet que no precisa d’intel·lecte per comprendre, que el més valuós d’aquesta vida es mostra i s’amaga en un seguit de fets senzills i objectes simples.

____________
(castellano)

Encuentro tu nombre escrito imborrablemente dentro de la madera, cuándo ésta enseña sus herramientas como maestra del lenguaje:
Cuando siendo tronco que calienta y cocina, siendo leña quemada, no ha dicho todavía su última palabra; tronco que se prolonga dentro de otras vidas, en un pequeño rincón del hogar o dándole el punto de tostado o cocido a los alimentos que esperan repartidos sobre la mesa.
Cuando es llama que, convirtiéndose en chispas, insiste en conquistar un trocito de cielo para, formando parte del firmamento, regalarle luz y sueños a nuestros ojos e imaginación al pensamiento.
Cuando… como humo viajero anhela conocer lo que ahora está y lo que antes era, y los porque y los cómo y los cuando que llenan los estantes y las alacenas, asemejándose a cualquier niño movido, que nunca se para al ser vital e inquieto, que guarda la llave del mañana dentro de un bolsillo.

Encontrarte repartido dentro del agua jugando a ser pez y reflejo, amando la profundidad tanto como la claridad, creyente en una serie de mañanas cruzadas con las mejores coincidencias.
Encontrarte dentro del agua, cuando yo me olvido de nadar… como corteza de alcornoque cargado de pureza, sacando tus manos y no permitiendo que yo me hunda.

Encontrarte extendido; como rostros imaginados, incluso dando sentimiento y diálogo a la inmutabilidad aparente de las mismas piedras calladas.

Encuentro tu nombre dentro de un alfabeto que no precisa de intelecto para comprender que lo más valioso de una vida se muestra y se esconde en un seguido de hechos sencillos y objetos simples.

Moviment / Movimiento

Cruscat (La Garrotxa volcànica

Cruscat (La Garrotxa volcànica «Girona»)

Parets infranquejables,
cingles esculturals i amples valls,
impressionants congosts
i deserts que, mostrant-se esquerps,
xiulen dissimulant la seva tanta vida.
Glaceres esmunyedisses posant de beure
i corriols a on fer equilibris damunt d’un peu,
de pas difícil, molt arriscats;
una terra oberta a l’aventura
omplerta de magnífiques construccions.
Camps grocs i madurats:
Blat. Farina i pa… Aliments.
Uns homes inventant llenguatges
i recollint l’aprenentatge des del silenci,
i d’altres, contínuament canviant-se
les màscares i les vestidures ¡mai callant!
Cossos nus -allunyats del escepticisme-
que conversen amb veu de nimfa i de fades
i desbordant fantasia
inspiren a la mateixa creació.
Camps pintats de gris,
que tenen a bé reflectir la saliva
que des del sostre
una boca immensa deixarà caure.
Camps vestits de llarg:
Fruits per créixer
que demà ens donaran energia
i que avui es presenten
amb verd suavitat ,
per curar de lluites i cansament,
oferint-se com matalàs.

Tots, aquí, sota el pes de la gravetat
també gaudint de somnis
i sense perdre l’esperança.
Damunt d’aquell esclat de vida
que sempre parla llegint el futur
i sense mirar enrere; rebutjant girar el cap.

Natura.
Natura potent i divina
que caminant allunyada de les nostres raons
no perd el temps en pensar,
però instintiva, avança!

318-omu G.S. (bcn. 2015)
_________la garrotxa volcànica (Girona) (2)

(castellano)

Parets infranqueables,
riscos esculturales y anchos valles,
impresionantes desfiladeros
y desiertos que, mostrándose ariscos,
silban disimulando su tanta vida.
Glaciares escurridizos poniendo de beber
y senderos donde hacer equilibrios encima de un pie,
de paso difícil, muy arriesgados;
una tierra abierta a la aventura
llena de magníficas construcciones.
Campos amarillos y madurados:
Trigo. Harina y pan… Alimentos.
Unos hombres inventando lenguajes
y recogiendo el aprendizaje desde el silencio,
y otros, continuamente cambiándose
las máscaras y las vestiduras ¡nunca callando!
Cuerpos desnudos -alejados del escepticismo-
que conversan con voz de ninfa y de hadas
y desbordando fantasía
inspiran a la misma creación.
Campos pintados de gris,
que tienen a bien reflejar la saliva
que desde el techo
una boca inmensa dejará caer.
la garrotxa volcànica (Girona) (3)Campos vestidos de largo:
Frutos por crecer
que mañana nos darán energía
y que hoy se presentan
con verde suavidad,
para curar de luchas y cansancio,
ofreciéndose como colchón.

Todos, aquí, bajo el peso de la gravedad
también disfrutando de sueños
y sin perder la esperanza.
Encima de aquel estallido de vida
que siempre habla leyendo el futuro
y sin mirar atrás;
rechazando girar la cabeza.

Naturaleza.
Naturaleza potente y divina
que caminando alejada de nuestras razones
no pierde el tiempo al pensar,
pero instintiva ¡avanza!

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Sorolls de vida / Sonidos de vida

sorolls de vida - sonidos de vidaMai corro les cortines
ni abaixo les persianes,
estimo el descans i els verbs
que brollen des de la plaça.

Afegit; com si el mateix vidre d’una finestra,
veig néixer, transcórrer i morir els dies,
inclinat cap al rostre expressiu i canviant
que, xerraire, la plaça em regala.

Tant gaudeixo de les primeres
com de les últimes llums,
dels plataners i dels roures,
de les palmeres i alzines,
del cant despert dels ocells
i del goig viu de les flors,
de la pluja en ser plor i somriure,
llum emotiva de l’existència.

Em desdic dels meus anys
en veure guanyar salut als infants
mentre conquereixen jocs
i tasten el so net de les seves rialles.
Fins i tot em desdic dels llibres
en sentir-me complet i instruït
per tots els glops de vida que passegen
mostrant-me les tantes mesures
que es disposen dins de la llibertat.

Miro -obert al repàs-
observo els anys reposar
allunyats d’angoixes
propers a les bitlles, els escacs i la petanca;
avis que xarren mentre prenen el sol
i en moure aquell bastó -amic fidel-
que subjecten amb una mà,
expliquen com a directors d’orquestra
fent sentir a d’altres:
trons i cants,
llamps i encanteris,
vespres i matinades que ja van passar,
però, que per importants,
queden molt endins com a tresor.

Mai corro les cortines
ni abaixo les finestres;
sempre espero els diàlegs del carrer,
el dir i insinuar de la gent,
els moviments variats que assoleix la plaça.
M’agrada que la llum banyi casa meva
per trobar-me escampat
com un gest senzill
que volta per tot arreu.

Mai corro les cortines.
Mai abaixo les persianes.
Mai tanco les finestres…
doncs no vull perdre’m cap detall
de la tanta vida amb la qual dansa
la meva plaça il·lustrativa.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

___________
(castellano)

Nunca corro las cortinas
ni bajo las persianas,
amo el descanso y los verbos
que brotan desde la plaza.

Añadido; cómo el mismo vidrio de una ventana,
veo nacer, transcurrir y morir los días,
inclinado hacia el rostro expresivo y cambiante
que, parlanchina, la plaza me regala.

Tanto disfruto de las primeras
cómo de las últimas luces,
de los plataneros y de los robles,
de las palmeras y encinas,
del canto despierto de los pájaros
y del gozo vivo de las flores,
de la lluvia al ser llanto y sonrisa,
luz emotiva de la existencia.

Me desdigo de mis años
al ver ganar salud a los niños
mientras conquistan juegos
y prueban el sonido limpio de sus risas.
Incluso me desdigo de los libros
al sentirme completo e instruido
por todos los tragos de vida que pasean
mostrándome las tantas medidas
que se disponen dentro de la libertad.

Miro -abierto al repaso-
observo los años reposar
alejados de la angustia,
cercanos a los bolos, el ajedrez y la petanca;
abuelos que charlan mientras toman el sol
y al mover aquel bastón -amigo fiel-
que sujetan con una mano,
cuentan como directores de orquesta
haciendo sentir a otros:
truenos y cantos,
rayos y hechizos,
vísperas y madrugadas que ya pasaron,
pero, que por importantes,
quedan muy adentro como tesoro.

Nunca corro las cortinas
ni bajo las ventanas;
siempre espero los diálogos de la calle,
el decir e insinuar de la gente,
los movimientos variados que logra la plaza.
Me gusta que la luz bañe mi casa
para encontrarme esparcido
como un gesto sencillo
que merodea por todas partes.

Nunca corro las cortinas.
Nunca bajo las persianas.
Nunca cierro las ventanas…
pues no quiero perderme ningún detalle
de la tanta vida con la que danza
mi plaza ilustrativa.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Unitat (tan sols una gota de cel) / Unidad (tan solo una gota de cielo)

camí del circ de Cotatuero (2)

Gallinero (parque nacional de Ordesa «Huesca»)

Segueixo el camí evadit del temps com a sentència.
Segueixo el camí -darrere teu.
Proper a la unitat quan és paraula completa-
Faig peu per descobrir el bosc que trepitjo
i en obrir la caixa de sorpreses
conec la immensitat que guardes dintre…
goso trobar-la.
M’assenyales a dalt i a baix;
precipicis allunyats de barreres,
racons a on volar
puc ser ocell!
i prades tranquil·les
a on s’exhaureixen les presses.
Em portes a tastar la teva fe;
a sentir-te per tot arreu,
inacabable i perllongant-te.
M’ajudes a desxifrar l’esclat de vida
que ens envolta i empenta
donant-nos energia i emoció:
xiscles, cants i friccions.
Llenguatges florits i salts prou’s,
com per, agraint el que vingués,
marxar cap endavant.
No hi ha deixalles:
Tot són mans;
treballant i esteses.
Tot són rostres; pregant,
demanant-nos fantasia,
desfets en mig del cel,
parlant plens de mímica,
o fets de llum -en tocar l’aigua, pintant-la

camí del circ de Cotatuero

o durament; com a roques,
aguantant la dolçor i força del vent,
sostenint l’alçada de les muntanyes.
Tot són veus repartint missatges i lliçons.
Tot és un tot replet de detalls profitosos
que ens porten a esbrinar el resultat.
Tot resulta esclarit en adonar-me que el resta
és un jo mateix que va escollir ser navegant:
Trossets de nosaltres.
Trossets escampats que ens esperen
a qualsevol hora per abraçar-nos.
En llegir el camí
tan sols trobo… caliu de germanor;
brases que, lluny de cremar,
parlen de comprensió mentre ens escalfen

318-omu G.S. (bcn. 2015)

camí del circ de Cotatuero (3)

cascadas del Cotatuero (Ordesa «Huesca»)

______
(castellano)

Sigo el camino evadido del tiempo como sentencia.
Sigo el camino -detrás tuyo.
Cercano a la unidad cuando es palabra completa-
Hago pie para descubrir el bosque que piso
y al abrir la caja de sorpresas
conozco la inmensidad que guardas dentro…
oso encontrarla.

Me señalas arriba y abajo;
precipicios alejados de barreras,
rincones donde volar
¡puedo ser pájaro!
y praderas tranquilas
donde se terminan las prisas.
Me llevas a probar tu fe;
a sentirte por todas partes,
inacabable y prolongándote.

Me ayudas a descifrar el estallido de vida
que nos rodea y empuja
dándonos energía y emoción:
chillidos, cantos y fricciones.
Lenguajes floridos y saltos suficientes,
como para, agradeciendo lo que viniera,
marchar hacia adelante.

No hay desperdicios:
Todo son manos;
trabajando y tendidas.
Todo son rostros; rogando,
pidiéndonos fantasía,
deshechos en medio del cielo,
hablando plenos de mímica,
o hechos de luz -al tocar el agua, pintándola
o duramente; como rocas,
aguantando la dulzura y fuerza del viento,
sosteniendo la altura de las montañas.
Todo son voces repartiendo mensajes y lecciones.
Todo es un todo repleto de detalles provechosos
que nos llevan a averiguar el resultado.

Todo resulta esclarecido al darme cuenta que el resto
es un yo mismo que escogió ser navegante:
Trocitos de nosotros.
Trocitos esparcidos que nos esperan
a cualquier hora para abrazarnos.

Al leer el camino
tan sólo encuentro… calor de hermandad;
brasas que, lejos de quemar,
hablan de comprensión mientras nos calientan.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

camí del circ de Cotatuero (4)

Des d’aquest curt i nostre temps / Desde este corto y nuestro tiempo

A més de ser endeví,
sóc juganer i imperfecte;
un cos, un cor i un pensament
que igual salta i corre ben despert,
com roda, carrer avall, perquè ensopega.
Resulto verge en tantes coses
que m’endinso en la consideració,
de qué desitjo i raono quan faig via
dins d’un infant novell;
a qui per tant que li queda per aprendre
sempre li restaran moviments.

Dono glops de vida
quedant-me bocabadat
davant de tanta i tanta grandesa;
pujo i baixo fent equilibris
entre el cel i l’esperit que gens no pesa
i els tocs contundents d’aquesta terra.

Gaudint del art que s’estén per la vida,
de les fulles i cada branca del arbre,
penjo com a fruit i em regal,
mentre xiulo en balancejar-me
i nuat el temps que vulgui voler-me,
busco la llum i m’entretinc.

318-omu G.S. (bcn. 2015)
__________

(castellano)

Además de ser adivino,
soy juguetón e imperfecto;
un cuerpo, un corazón y un pensamiento
que igual salta y corre muy despierto,
como rueda, calle abajo, porque tropieza.
Resulto virgen en tantas cosas
que me adentro en la consideración,
de que deseo y razono cuando hago vía
dentro de un niño novel;
a quién por tanto que le queda por aprender
siempre le restarán movimientos.

Doy tragos de vida
quedándome boquiabierto
ante tanta y tanta grandeza;
subo y bajo haciendo equilibrios
entre el cielo y el espíritu que nada pesa
y los toques contundentes de esta tierra.

Disfrutando del arte que se extiende por la vida,
de las hojas y cada rama del árbol,
cuelgo como fruto y me regalo,
mientras silbo al balancearme
y anudado el tiempo que quiera quererme,
busco la luz y me entretengo.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Més fort que formigó i maons / Más fuerte que hormigón y ladrillos

més fort que formigó i maons

Ciutats fosques vomiten llum.
Pedres apilades que enlluernen als somnàmbuls
mentre escanyen un grapat de cors.
Veus demanant aigua i colors
que acaben per beure lleixiu
mentre escullen un seguit de parèntesi
i interrogants dins de les ombres.
Desert àrid. Trepitjades adolorides.
Dunes altes que s’estiren com desert.
Empremtes perdudes i plors.
Pell cremada damunt les dunes
que eren antic verger.
Agafant-se de la mà…
¡Condició humana i contradicció!
Natura contra natura.
Natura contra natura. Sigue leyendo

Per la gràcia de cadascun dels esglaons / Por la gracia de cada uno de los escalones

escalonesDubtar i dubtar.
Donar-li la volta al cop absolut.
Ajuntar i ajuntar.
Engrandir-nos en trobar semblances.
Patir i agrair l’equivocació.
Trobar pous després de treballar dur,
de suar i suar, recorrent una llarga via
fent caminada.
Trobar i ajuntar per prou dubtar.
Ensopegar i renéixer.
Reconeixent com igual d’importants
cadascun dels esglaons que conformen l’escala.

318-omu G.S. (bcn. 2015)
_______

(castellano)

Dudar y dudar.
Darle la vuelta al golpe absoluto.
Juntar y juntar.
Agrandarnos al encontrar parecidos.
Sufrir y agradecer la equivocación.
Encontrar pozos después de trabajar duro,
de sudar y sudar, recorriendo una larga vía
haciendo caminata.
Encontrar y juntar por bastante dudar.
Tropezar y renacer.
Reconociendo como igual de importantes
cada uno de los peldaños que conforman la escalera.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Premo: Elecció / Pulso: Elección

premo, elecció (alt camp)Em quedo amb elles
i les protegeixo
i les porto i les guardo:
Respostes de vida
que tiren endavant
desenteses de la controvèrsia,
que no perden el temps en cap qüestió
que li barrés el pas als principis elementals
i a la coherència.
Natura fora de classificacions.
Paraules i verbs de aquesta mateixa terra
que mai ens demana però sempre ens dóna.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

________
(castellano)

Me quedo con ellas
y las protejo
y las llevo y las guardo:
Respuestas de vida
que salen adelante
desentendidas de la controversia,
que no pierden el tiempo en ninguna cuestión
que le vallara el paso a los principios elementales
y a la coherencia.
Naturaleza fuera de clasificaciones.
Palabras y verbos de esta misma tierra
que nunca nos pide pero siempre nos da.

318-omu G.S. (bcn. 2015)

Muchas culturas; tan solo una tierra


» Me considero un ser libre igual de importante que cualquiera. Atiendan a nuestra opinión; no le pongan trabas a la democracia negándonos, en asuntos importantes, el voto. Solicito que se acabe la farsa.»

Desde bien niño escuché, a muchos personajes renegando de fronteras. Mas, ahora, estos mismos, olvidadizos, argumentan en pos de hacer el queso en porciones; trenzan el alambre, renuncian de sus anteriores proclamas ¡de la fe rebelde y de conjunto que enarbolaban en su juventud! Embisten con ganas, pretendiendo un camino que le garantice a una ínfima porción de ciudadanos, mayores beneficios. Desisten de hacer frente a los contratiempos comunes y rebatir lo que conviniera sin disgregar territorios. Cancelan la propuesta de mostrar abiertamente la incoherencia de las leyes que rigen para todos -primero las de un estado determinado, más tarde, las de un régimen mundial que acosa y devora, implacablemente, a los obreros fatigados- Priorizan de manera egoísta, se alejan de unas coordenadas que supongan la búsqueda del bienestar general. Parecen apostar por la razón que defiende tan solo los intereses de unos pocos. Reniegan de ese paso adelante que demande un cambio profundo, pero sin descartar a nadie y mejorando lo que aquí tenemos malamente concebido.

Son muchas las veces que me pregunto ¿No habrá individuos que ejecutan en pos de quedar reflejados y bien subrayados como seres importantes dentro de los libros de historia?

_________
M’estimo la meva terra tal com si fos la meva mare
¡així és!
Terra oberta al mar,
a l’oest i al nord,
al sud i a orient.
Quina, multiracial i poliglota,
s’enlaira amb la forma de serralades
i abraça amb força
paisatges esplèndids
mentre besa els blaus
i fins i tot els núvols grisos del cel,
donant-li gràcies a Déu
per tant i tant que ella té.
Terra de mans obertes
farcida de cultura
amb llengua dolça i pròpia;
agermanada pel ball que uneix qualsevol mà
i orientada per suport dels altres
dit amb castellets.
Terra que demostra que és gran i s’estira
constantment beneïda
per les aigües d’un munt de rius.
Que poc ha patit la fam o la set
que mata a molts altres.

«Recordem-nos de buscar la justícia per tothom, de com a poble, col·laborar, de ser empàtics i no trencar el lligam, d’ajudar a construir. De sumar damunt del bé, tant quan fem com quan parlem.»
__________
(castellano)

Quiero a mi tierra tal como si fuera mi madre
¡así es!
Tierra abierta al mar,
al oeste y al norte,
al sur y a oriente.
La cual, multiracial y poliglota,
se eleva con la forma de cordilleras
y abraza con fuerza
paisajes espléndidos
mientras besa los azules
e incluso las nubes grises del cielo,
dándole gracias a Dios
por tanto y tanto que ella tiene.
Tierra de manos abiertas
rellena de cultura
con lengua dulce y propia;
hermanada por el baile que une cualquier mano
y orientada para apoyo de los otros
dicho con «castellets».
Tierra que demuestra que es grande y se estira
constantemente bendecida
por las aguas de un montón de ríos.
Que poco ha sufrido el hambre o la sed
que mata a tantos otros muchos seres.

«Acordémonos de buscar la justicia para todo el mundo. De como pueblo; colaborar. De ser empáticos y no romper el vínculo. De ayudar a construir. De sumar sobre el bien, tanto cuando hagamos cómo cuando hablemos.»