Tan poc costós el divertirse, l’aigua els neteja, el fang els embruta, es un goig el veure els infants remullats.
Capbucejant en sorts d’inocencia, durant les tardes del dia, son el millor refugi amb aigua, d’uns nens del tot ben trempats.
Amorrant-se a la taula, demanant més aigua per beure, més temps no s’els hi acabi. Torejant la sort dels pares, que ja els volen tenir descansant.
No demanen ni titelles, ni playstation, ni pistoles, no volen disfressar a les nines. Son terratremols sense estropicis, es consolen tenint lo que tenen. Ja tenen amb l’aigua de tot.
Fresqueta, posada en 5 metres de diametre. Esperant ni un segon al que entri i la remou, fent ones que criden, tenint bombolles sense sabó. Espera en els blaus del cel en reflexos, trobarse en els liquids propis d’aquella inocent infantesa.
Aigua portada en gerres que omplen les boques del desig sedient de l’home cansat.
Aigües cuinades en els torrents baixant. Aigües en llacs que han estat gelats, es desfan corren en rius.
Aigües plogudes, omplertes de cada un dels cardinals. Aigües xuclades del est remullant el sud. Del nord carregades en els núvols, transportades al oest pel mateix vent, portades, carregades en el cel.
Aigües arrosegades cap amunt dels mars, dessalades sense esforç, és natura que fa la feina que al home, encara ara li costa, de tirar endavant.
_____________________________
Agraeixo la col·laboració en la correcció lingüistica a la colla del "pejkao"