Lluny d’arraconar al sol i de gronxa-me damunt de la lluna… Regalar-vos estris que enxamplin la llum, i un foc i el caliu que li cal a una cuina. Perque creixi una llar sent arrel, quina enllaça tot l’univers, sense abatre cap llibertat. Sense ofecs!, encertant en la justa mesura.
Lluny de sometre a la terra amb misèries i deixalles… Regalar-vos roses, un perfum, el pa i la llet, joguines i riures, sentits i aliments; un matí que mai s’enderroca caient, com a cendra, en l’oblit, per més que es volgués.
(castellano)
Lejos de arrinconar al sol y de columpiarme sobre la luna… Regalaros herramientas que ensanchen la luz, y el fuego y el calor que Le hace falta a una cocina. Para que crezca un hogar siendo raíz, la cual enlaza todo el universo, sin abatir ninguna libertad. ¡Sin ahogos!, acertando en la justa medida.
Lejos de someter a la tierra con miserias y basuras… Regalaros rosas, un perfume, el pan y la leche, juguetes y risas, sentidos y alimentos; una mañana que nunca se derrumba cayendo, como ceniza, en el olvido, por más que se desease.